SESSIÓ 4: Dimecres, 27 d’abril – 19.30 p.m.

WILLA CATHER: “EL PONT D’ALEXANDER“

«És la força la que construeix els ponts amb el futur que tots i cadascun de nosaltres trepitjarem.»

L’enginyer Bartley Alexander construeix ponts i els travessa mentre transita per un moment delicat de la vida: veu com es fa gran i com el passat l’empeny a recuperar l’energia de la joventut. El professor Lucius Wilson es passeja per Boston i per Londres, resseguint la vida d’en Bartley com un observador que no jutja, però que tampoc no pot ser imparcial. La Winifred Alexander viu a Boston, és alta, elegant, comprensiva, intel·ligent. La Hilda Burgoyne viu a Londres, i amb el seu vestit groc és una actriu d’èxit fulgurant.

Faulkner assegurava que Cather era una de les veus més importants del segle XX. I tenia raó. Descobrir-la al segle XXI és una experiència del tot gratificant. El pont d’Alexander, la seva primera novel·la, vibra amb les emocions i el món interior dels personatges, que se’ns fan propers per la fortalesa i la fragilitat.

Willa Cather (1873-1947) és la filla gran de set germans d’una família de grangers, neix a l’estat de Virgínia i passa la infantesa i l’adolescència a Nebraska, on vivien molts immigrants europeus. Es converteix en una jove inquieta, meticulosa, es talla els cabells curts, es vesteix d’home, es fa dir William Cather i estudia a la Universitat de Nebraska, a Lincoln, on comença medicina i acaba literatura. Fa de periodista, de professora i d’editora de revistes i es trasllada a viure a Pittsburgh. El 1906 s’instal·la a Nova York, on viu molts anys amb Edith Lewis i es consagra com una de les grans novel·listes nord-americanes, al costat de Faulkner, Fitzgerald o Hemingway. Autora d’un llibre de poemes, dotze novel·les i sis volums de contes, guanya el Premi Pulitzer el 1923.